Aquell home havia mort ofegat en una piscina. Quan li preguntaren, estranyats, en l'altre barri, com era que ni tan sols havia demanat ajuda a la gent que hi havia, digué que la seua mare sempre insistia en que un xiquet ben educat no parla mai si no li pregunten.
De vegades fins i tot la mort cal mantenir-la en secret, i no demanar ajut a ningú en un mal moment.
ResponEliminaVicent
Per un dia, fins i tot sa mare li hauria perdonat ser una mica mal educat.
ResponEliminaQue la policia busqui la mare, doncs. És culpable d'assassinat.
ResponEliminaHi ha mares que es passen tres pobles i fills que no arriben ni al primer.
ResponEliminaGlòria in aqua (la ruixin a la mare, volia dir)
ResponEliminaI sobretot no parlen amb desconeguts, he, he...
ResponEliminaperò si el verb desobeir és el primer que aprenen....
ResponEliminaDoncs així els culpables van ser els altres que no li van preguntar
ResponEliminaAi, si n'és de perillosa la educació. I la obediència...
ResponEliminaÉs atàvica, l'obediència als pares.
ResponElimina