dimarts, 17 de maig del 2016

Les sabates

Aquella nit se l'endugueren i ja no tornà a vore'l. A l'endemà de matí, en un acte de caritat cristiana, li portaren les seues sabates, potser pensaren que el fill podria aprofitar-les quan cresquera.

Participació joc d'Antaviana.

11 comentaris:

  1. Les sabates són com els testimonis del camí.

    Vicent

    ResponElimina
  2. Oh! Que terrible! Caritat cristiana o crueltat?

    ResponElimina
  3. Si el fill es calça aquestes sabates serà per anar a trobar els caritatius que s'endugueren el pare.

    ResponElimina
  4. Si el fill no les amaga aviat, Hisenda només li deixarà els cordons. ;)

    Aferradetes!

    ResponElimina
  5. No és habitual trobar un post com aquest en el teu blog, em pensava que m'havia equivocat. Tot i tenir un toc d'ironia a mi m'ha corprès!!!

    ResponElimina
  6. Fins i tot qui prem el gallet diuen que té un trosset de bon cor, però si haguessin estat noves no les hauria tornat

    ResponElimina
  7. Tres línies són suficients per insinuar tota una novel·la negra.

    ResponElimina
  8. D'acord amb l'Alfonso Robles. Això promet.

    ResponElimina
  9. Un microconte ple de misteri i molt ben escrit! Moltes gràcies!

    ResponElimina
  10. No crec, ja estan força foradades

    ResponElimina