Seria injust no reconéixer l'èxit del govern d'aquell país, en haver afavorit amb la seua política econòmica que la gent d'amplitud de mires s'animara a viatjar a l'estranger cercant nous horitzons. La oportunitat perduda, però, ha estat que aquest govern no tinguera eixa mateixa amplitud de mires i se n'haguera anat primer.
No tindrem aquesta sort, no marxem ni amb aigua calenta...
ResponEliminaNo és precisament a l'estranger on enviaria de vegades al govern...
ResponEliminaSembla que aquí ens quedem els que som curts de mires!!!
ResponEliminaI com aconseguim explicar que la gent ho segueixi votant? També són molt murris, ja que no sé com ho fan però la culpa sempre és dels altres.
ResponEliminai sense bitllet de tornada haurien de fer-ho
ResponEliminaAmb aquesta amplitud de mires, hauria de ser ministre de la galàxia exterior. I que s'hi quedi!
ResponEliminaPels segles dels segles, com va dir el seu antecessor.
La gent vota, viu bàsicament amb tres registres, el dels sentiments i la tribu, és a dir, el lingüístic religiós, el polític o de la raó i l'econòmic o de la supervivència.
ResponEliminaVicent
Serem i estarem així fins a la fi dels nostres dies: la nostra vida personal és curtíssima en comparació dels inefables designis i canvis polítics.
ResponEliminaBon any malgrat tot.
Olga X.
Propose fusionar aquest concepte amb un altre que també és molt del règim: el Rei més ben preparat de la història, en Felip VI.
ResponEliminaI fusionar-los bé: que vaja a ampliar horitzons a l'exili, amb la resta de la banda.