Una vegada hi havia un home que intentava obrir la porta de sa casa amb la clau d'una altra. La clau ni tan sols cabia pel forat del pany, però ell hi insistia.
Li vaig preguntar per què s'obstinava en obrir aquella porta amb una clau equivocada si allò que pretenia, tothom sabia que era impossible. Saps?—em digué—, he d'entrar a casa siga com siga i no tinc un altra clau. En aquestes condicions puc fer dues coses, seure al terra i esperar a que la porta s'òbriga sola, i açò sí que em sembla impossible, o seguir intentant-ho amb aquesta clau falsa i ja veurem què passa.
De més verdes en maduren deu pensar l'obstinat que vol entrar a casa.
ResponEliminaI buscar la clau correcta, no entrava en els seus plans?
ResponEliminaEns estàs intentant dir alguna cosa als que vivim una mica més al nord que tu?
ResponEliminaEl seus arguments tenien la seva lògica...
ResponEliminatrencar un vidre sempre és una bona opció i més barata que perdre la paciència
ResponEliminaAquest home necessita un manyà amb més front que ell. O canviar de domicili, no sé...a les Açores crec que hi falta gent ;-))
ResponEliminaAixò em recorda els polítics independentistes que no es conformen amb presentar els candidats que ells no volen d'entrada.
ResponElimina