En mig de tot aquell soroll, el silenci amb prou feines se sentia.
Pobrissó, quanta feina tenia!.😉Aferradetes, Jp.
No et sento!!
Ja intentava imposar-se, ja... però res de res!Tanta falta que ens fa!
A si mateix?
Jo sóc dels que no suporten la música de fons a tants de llocs. Per això, tot i que la música és l'art més elevat, gairebé no en vull saber res. I prefereixo, naturalment, la poesia a la prosa, perquè la poesia deixa sentir el silenci.
Brillant, com sempre.
Era un silenci del tot incomprès ! ;)Salut !.
Pobrissó, quanta feina tenia!.😉
ResponEliminaAferradetes, Jp.
No et sento!!
ResponEliminaJa intentava imposar-se, ja... però res de res!
ResponEliminaTanta falta que ens fa!
A si mateix?
ResponEliminaJo sóc dels que no suporten la música de fons a tants de llocs. Per això, tot i que la música és l'art més elevat, gairebé no en vull saber res. I prefereixo, naturalment, la poesia a la prosa, perquè la poesia deixa sentir el silenci.
ResponEliminaBrillant, com sempre.
ResponEliminaEra un silenci del tot incomprès ! ;)
ResponEliminaSalut !.