Un dels grans encerts de la política sanitària del govern d'aleshores, fou el sistema d'incentius al personal sanitari, per tal d'aplicar mesures d'eficiència en l'ús dels recursos públics. No només suposà, a curt termini, un important estalvi en la despesa farmacèutica, sinó que a la llarga representà la solució al manteniment de l'ecosistema de pensions.
Ei, que me l'he hagut de llegir dos cops...
ResponEliminaMare meva! tu ves donant idees, que el dia que t'enganxin el blog o te'l tanquen per sempre o simplement fan els teus potst pura realitat!
La idea no és meua, Carme, la notícia va eixir divendres. Tu ja saps que els ajustos econòmics sempre es fan pel costat més dèbil. Partint d'això que cadascú en traga les seues pròpies conclusions.
Elimina:( Coi i jo sense llegir notícies. Ho dius de veres? Bé doncs... patirem més, però patirem menys temps... no és això?
EliminaZero a Malthus.
ResponEliminaen clau d'humor que no pas de mentida...aiaiaiaiiiii
ResponEliminasort que podem riure!
L'home és un llop per a l'home
ResponEliminaAlguna cosa així m'estic temen...
ResponEliminaTu no els donis idees, Jp!
Humans molt poc humans
ResponElimina