Una vegada vaig inventar un aparell que servia per a prevenir de les visites molestes. L'aparell funcionava a la perfecció i va ser un èxit. Vaig vendre molts entre el veïnat, però no aconseguí que me'ls pagaren. Sempre que anava a una casa per cobrar mai no hi havia ningú, cosa que per cert ja me la veia venir.
Un bon exemple d'injustícia poètica.
ResponEliminaGenial! La propera vegada hauràs d'incloure l'obsolència programada als teus invents!
ResponEliminaFelicitats, pel relat… i per l'invent! ; )
Me'n pots fer arribar un?
ResponEliminaUn gran invent, sobretot per no pagar a l'inventor. Parlem de preus?
ResponEliminaCoi, els havies de cobrar al comptat i al moment... ja t'ho podies imaginar! :) he, he, he...
ResponEliminajajja...ENHORABONA a l'inventor, l'aparell funcionaaa!!
ResponEliminaMolt bon dia!
Bessets.
Pagament al comptat!
ResponEliminaSempre he pensat què passa a les botigues d'armes. Un cop te la venen, pots atracar l'establiment?
ResponEliminaHas de patentar l'invent, per prevenció.
ResponEliminasi haguéssis inventat un invent per cobrar per anticpat això no et passaria ;)
ResponEliminaUna bona versió de Tal faràs, tal trobaràs.... :)
ResponEliminahi han certes coses en aquesta vida que he escoltat que les fan pagar per endavant......aquesta en podria ser una
ResponEliminaM'interessa! Me'l pots enviar?
ResponEliminaQue jo te'l pago, eh?