divendres, 11 d’octubre del 2013

Llaurar el futur

Sempre mirant cap al futur, fugint de postures curterministes, es va quedar sense tastar les gambes que havia posat el cambrer al mig de la taula.

7 comentaris:

  1. Un clar exemple que cal viure el present, pensant en el futur si vols, però sense deixar de veure el que tenim a davant, sobretot si són gambes!

    ResponElimina
  2. Home!! Amb les bledes, jo l'hagués perdonat :DDD

    Bon dia, guapo!!

    ResponElimina
  3. ha, ha, ha, ha.... un cop més boníssim, Jp, ja ho diuen , ja que no hi ha com viure l'instant present i els que no ho saben fer, tot això que es perden.

    Gambes! però... com es pot badar d'aquesta manera!!!! mmmmmm........

    ResponElimina
  4. No sé pas que hi devia veure mirant el futur que tingués més a l'abast que aquesta exquisida menja...

    ResponElimina
  5. No m'agrada el Carpe Diem, però tampoc cal preocupar-se tant pel futur, que reconec que em passa.

    ResponElimina
  6. L'únic que tenim és el present

    ResponElimina
  7. Val, les gambes no es poden deixar per demà, però t'has de preocupar que demà tinguis gambes!

    ResponElimina