divendres, 18 d’octubre del 2013

Paciència

Totes les vesprades, a l'hora en què se solia celebrar els sepelis, eixia de la tomba i s'asseia junt a la làpida. Tard o d'hora veuria passar el cadàver del seu enemic.

13 comentaris:

  1. Ben veritat, res com tenir paciència...

    ResponElimina
  2. Un dia o altre... Com acaba el meu post d'avui . La paciència és una gran virtut

    ResponElimina
  3. Això és una dita àrab, en la que diu que la millor manera de venjarse d'un enemic és veure'l passar amb el taüt per la porta de ca nostra.

    Vicent

    ResponElimina
  4. La venjança se serveix freda. Però un cop l'hagi vist passar... què?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja podrà descansar i no haurà de sortir cada nit ;-)

      Elimina
  5. Això sí que és humor ben negre i sepulcral, he, he...Però que trist no poder ni descansar amb pau a la tomba!

    ResponElimina
  6. Prova irrefutable del poder de la paciència, i de la mandra.

    ResponElimina
  7. Es colgarà de sorra per passar desapercebut fins al dia del "susto final", suposo ;-)

    ResponElimina
  8. En acabar de llegir m'ha sortit un "Ostres!"... És bo, Jotapé, molt bo... i terrible.

    ResponElimina
  9. Amb la perseverància que alguns blocaires, com tu, tenen en penjar cada dia alguna cosa semblant a aquesta entrada, s'aconsegueix tot.

    ResponElimina