Un dia coneguí un vell carterista. Em va parlar de la seua vida plena de peripècies. Quan va veure que em fascinava tot allò que m'estava contant em va dir: Xiquet, no t'enganyes, la meua vida és la història d'un fracassat. Estudia i treu-te un títol. Amb prou coneixements, no m'haguera encasellat en simples delictes contra la propietat, haguera pogut cometre delictes econòmics, eixos que investiga la UDEF, els que et fan ric i famós.
ben cert aquells són els veritables carteristes
ResponEliminaPart de raó sí que mou; però no tot són els estudis, també cal posar-li voluntat i entusiasme: no em veig jo al Rus doctorant-se, i bé que li ha anat...
ResponEliminaNo anava desencaminat, el pobre home...
ResponEliminaEncara hi és a tempps.
ResponEliminaNo sé si riure o plorar...
ResponEliminaClar mai serà el mateix tenir una botiga de barri que un centre comercial....la mida és important
ResponEliminaQuina capacitat de sorprendre que tens!
ResponEliminaaixò i afiliar-se al PP és tot una... progressa fill meu.
ResponEliminaA més, com més gros el delicte, menys possibilitats d'anar a la presó!
ResponEliminaÉs clar que sí: sempre s'ha d'aspirar a més. Fins i tot l'evangeli parla amb lloança del que es va enriquir fent treballar la moneda.
ResponEliminaÉs igual que l'estudiant que estudia dret a l'universitat d'Elx i qui ho fa a la Compluntense, sempre hi ha classes i per allò vist la del carterista era una mica coixa.
ResponEliminaVicent