La llegenda conta que en aquella casa abandonada hi ha un monstre, que no s'atrevix a sortir de davall d'un llit, convençut de que damunt hi ha un xiquet.
ha, ha, ha... Ves a saber quines experiències prèvies amb els xiquets tenia aquest pobre monstre. És que també i ha monstres porucs i xiquets terrorífics...
És ben bé així. A casa tenim un gat que planta cara als adults i fuig, cames ajudeu-me, dels xiquets.
ResponEliminaDiuen que els ecologistes volen protegir el monstre, que està en perill d'extinció.
ResponEliminaEls monstres ja no són el que eren. ;-)
ResponEliminaJo l'entenc, eh? Els xiquets petits de vegades també poden fer molta por. Pobre monstre...
ResponEliminaEm fa pena aquest monstre que té por del nen...
ResponEliminaPot ser que el monstre fos el xiquet i el xiquet fos un monstre
ResponEliminaha, ha, ha... Ves a saber quines experiències prèvies amb els xiquets tenia aquest pobre monstre.
ResponEliminaÉs que també i ha monstres porucs i xiquets terrorífics...
Veig que has vist Monstruos S.A.
ResponEliminaÉs que hi ha xiquets i xiquets, per tant hi ha d'haver monstres per a tots. Aquest s'equivocà de xiquet. ;)
ResponEliminaHe, he, he... si jo et contara la por que tinc als xiquets, gairebé tot el mal que he patit en la meua vida m'ho han fet ells.
ResponEliminaNo sent molt clar.
Vicent
mai més em queixaré de la mainada de casa....
ResponElimina