Els dos homes miraven a través del cristall, el xiquet negre que dormia en un dels bressolets de la sala de nadons. Davant la perplexitat que mostrava un dels dos pel color de la pell del nadó, l'altre li va dir: A mi també m'ha cridat l'atenció. La veritat és que si no fos perquè jo hi era i l'he vist nàixer, pensaria que aquest xiquet no és el nostre.
No és tan estrany un xiquet negre de dos blancs, tot i que és quelcom molt difícil. I no parle per experiències familiars.
ResponEliminaVicent
Millor que seguin, que els he d'explicar una cosa...
ResponEliminaSegur que és fill d'ells. Sobretot de la mare.
ResponEliminaAl final els acabes estimant igual, tan es el color, blanc, negre o vermell com el meu Rincewind
ResponEliminaEs pot donar aquesta situació, sense que cap dels dos hagi fet una relliscada!!!
ResponEliminaMiracle, miracle!
ResponElimina(Dos miracles)
el problema no està en qui l'ha tret de dins, el problema està en qui l'hi ha ficat......
ResponEliminaEll estava en el moment del naixement, però estava present en el moment de la concepció?
ResponElimina