Al conjunt de símptomes que fins ara ve patint aquest home al final de les vacances, enguany haurà d'afegir la desesperació per no poder demanar-hi una baixa laboral. La síndrome postvacacional ja no existix.
Vaig preguntar la causa que no quedessin baixes laborals i em van explicar que era perquè les tenien totes agafades els polítics del congrés. Porten nou mesos de baixa i encara no s'espera que el part sigui aviat. Fins quan?
S'haurà d'empescar un altre diagnòstic, doncs... és que ho han de canviar tot, fins i tot les síndromes, pobre home!!!
ResponEliminaL'atur ja ho té, això.
ResponEliminaPotser és podria encadenar mil baixes per baixa post-vacacional o post-baixa.
ResponEliminaVicent
Insisteixo, ens inventem síndromes per sobre de les nostres possibilitats. Aquest és un dels més sonats.
ResponEliminaSolució. no fer vacances i fora el síndrome...Més que síndrome és tenir una mica de morro!!!
ResponEliminaPerò si que existeix la síndrome de dependència a Pons’s Blog. Per alguns les meves vacances han estat molt llargues
ResponEliminaMENUS SAMBA I MES TREBALLARE....
ResponEliminaVaig preguntar la causa que no quedessin baixes laborals i em van explicar que era perquè les tenien totes agafades els polítics del congrés. Porten nou mesos de baixa i encara no s'espera que el part sigui aviat.
ResponEliminaFins quan?
Ja està massa suat allò de dir: "he carregat piles"
ResponEliminaja és´mala sort
ResponElimina