248è Joc Literari. El cranc foraster.

Aquesta és la meua participació al 248è Joc Literari proposat per Jesús M. Tibau.

—Papa!, papa! —cridava el petit samaruc reclamant l'atenció de son pare— Vine! Mira!, aquell cranc m'ha furtat el berenar.

Un cranc es dirigia sense molta pressa cap a un forat que hi havia en una roca, disposat a menjar-s'hi tranquil·lament les dues gambetes que li havia arrabassat al samaruc.

—A veure! Qui és el malparit que li ha furtat el berenar al meu xiquet —va cridar el samaruc gran tot emprenyat.

—Aquell cranc!, pare. Aquell que va cap al forat.

Com que semblava que el samaruc no trobava on era el cranc, el fill el va assenyalar amb una de les seues aletes. Al mateix temps que el pare va trobar el cranc, aquest es va donar mitja volta per tal d'acomodar-se al forat, aleshores, es van creuar les mirades. Veient l'envergadura d'aquell estrany i malcarat cranc de mirada amenaçadora, el samaruc li va dir al fill:

—La mare t'ha dit més de mil vegades que està molt lleig assenyalar a algú amb l'aleta. Veus? Doncs, ara et quedes sense berenar per maleducat. Vinga! Anem cap a casa que està refrescant.