L'estat de la comoditat

Una vesprada em van cridar per telèfon. Era una teleoperadora per a oferir-me un canvi de religió. Es tractava d'una de nova que havien fundat arran d'una directiva de la C.E. que liberalitzava el sector de les religions.

Em va parlar de tot un seguit d'avantatges que tindria en canviar-me. Com ara que els deu primers pecats del mes no comptaven, que es podia menjar carn tots els divendres de l'any, que si mories en pecat no passava res perquè sempre feien una repesca, que tenien més festes, i d'altres que ara no recorde.

No vaig quedar molt convençut, però vaig acceptar. Em va demanar les dades per fer la portabilitat i em va dir que en uns dies rebria el contracte per firmar-lo i tornar-lo si el trobava correcte i es va acomiadar.

Acceptant aquell canvi, havia posat en perill l'estat de la comoditat sense adonar-me'n. Els propers dies van ser dies plens de dubtes i neguits sobre el futur que m'esperava, fins que al poc temps em van cridar de l'actual religió i em van fer una contraoferta. La veritat és que no m'aportaven, ni de bon tros, tants avantatges com en la nova, però em va servir d'excusa per a no canviar-me. D'aquesta manera la pau interior tornava a la meua vida.