Descanse en pau. |
No ha sigut una cantant a qui haja seguit al llarg de la seua trajectòria, però, la notícia de la mort d'aquesta dona, m'ha portat records de la que sens dubte van ser els meus millors anys. Una època en què tot eren il·lusions. No hi havia cap projecte que no ens creguérem capaços de dur-lo a cap. Amb les seues cançons hem estudiat, hem treballat, hem ballat, hem estimat i sobretot hem cregut en una utopia, la idea de la qual poc a poc hem anat perdent.
Ja ho pots ben dir, Jotapé... ja ho pots ben dir, què llunyans veig els temps on semblava que podria amb tot!!
ResponEliminaDescansi en pau.
I doncs que us diria jo que encara us porto uns anys d'avantatge... en desencisos... :)
ResponEliminaDescansi en pau! L'escolto mentrestant.