Als jutjats se'ls tenia molt ben considerats, no en va era gent distingida amb molt bona reputació, la crème de la crème dels delinqüents, només cometien delictes econòmics d'envergadura; acostumaven a deixar-hi propina, també a acceptar-ne, però això és una altra història.
Aquest és un d'aquells texts en el que s'ha d'incloure un 'basat en fets reals', oi?
ResponEliminaTens raó i a més, aquest cas és d'aquests en què la realitat supera la ficció.
EliminaA més són una immensa font d'inspiració perquè malauradament no s'acaben mai...
EliminaMés que font d'inspiració, jo diria de mala llet.
EliminaUn judici popular es tindria que fer a tota aquesta colla, i quan dic popular, popular! Ni jutges ni punyetes, el poble de tribunal!
ResponEliminaA la guillotina directament que hem de retallar despeses.
EliminaBen dit! que els jutgin! que els condemnin!
ResponEliminaPotser els jutjaran, però que els condemnen?...
EliminaNo, no s'acaben mai, els fets reals ...
ResponEliminaunes muses que ens inspiren molt a desgrat.
En tenim per a molt de temps.
Eliminala creme ens te cremats.
ResponEliminaI socarrats.
EliminaI somriuen, posant davant les càmeres...és que són tan macos, tan ben plantants, pobrissons!!!
ResponEliminaTenen molta escola.
EliminaQuins...!!
ResponElimina...mamons!! (Per dir-ho suau).
EliminaOn és que deixen propina? On?
ResponEliminaLa justícia per a ells no és la mateixa que per a la resta, dic jo que serà perquè deixen propina, no?
EliminaI a cara descoberta que encara té més valor....
ResponEliminaains... esperem que sigui en temps verbal passat com escrius....
ResponElimina