Quan li demanaren un pronòstic de la situació econòmica del país, desprès de fer una anàlisi minuciosa dels comptes de l'estat i de les prioritats a l'hora de retallar despeses per tal de complir els objectius de dèficit, només pogué dir, "No sé si aquest país se'n sortirà o no, de l'única cosa que puc estar segur és que la xocolata que li doneu al lloro és caríssima".
I apa, el lloro es queda sense xocolata, o li donen de la marca Hacendado...
ResponEliminaI és clar, abans de quedar-se ells sense euricos per gastar, millor que el lloro pateixi les retallades...pobre lloro, ja li ha tocat rebre... o potser que s´animi i es auto-convenci que té un bec potent i es llanci contra ells a cops de bec!!
ResponEliminaBoníssim, boníssim, Jp!
ResponEliminaClar com que es pensen que tot el que es queden o malbaraten és la xocolata del lloro... surt caríssima. No hi ha cap dubte! No sabia fins a quin punt els lloros poden menjar tanta xocolata! Coi si ho arribo a saber em faig lloro! :) M'agrada tant la xocolata!
que li donin xocolata de purgar..,al lloro, no pas a la Carme eh!
ResponEliminali donem???? ara la culpa es nostra?????????? ains, quin mal cos....
ResponEliminadoncs potser que li donin de fumar....almenys mitigarà la gana
ResponEliminaXocolata cara.... animals protegits... no se, no se... A més ens gastem un pilot de diners per atiborrà especies que no són autòctones.... Ai , ai ai...
ResponElimina